Ulls

Ulls
Les meves paraules. La meva mirada. Els meus ulls.

Bienvenid@s - Benvinguts/des


- L'autor és el déu del llibre, però (...) un llibre no és exactament l'ànima de l'autor.

- No, però és el més pròxim sobre el món terrenal que trobaràs de l'ànima
.

[Laia Muntadas i Aina Soley]

miércoles, 8 de septiembre de 2010

Poesia del fum

I tocar els teus llavis
_________de fusta cremada
amb els dits balbs
_________de destriar neu verge
i gel arrapat al vidre

entelant amb baf glaçat el vidre
estripat per la nit fosca

la teva mà conserva una cicatriu
que és com una rialla obscura...

La teva mà és de fum
i s'enteranyina amb la boira
_________metal·litzada
dels records
________que destil·len olor de petroli...

...i crema,
té gust d'aiguardent en gola
de gegant de gel cristal·litzat...

I toco els teus llavis
__________que són fusta cremada
i oblit de nits roents d'amor

i noto els teus dits, fumera
_____________fosca
que m'empenyen cap a la boira,
_____________cap al no-res...

2 comentarios:

Anónimo dijo...

Ets bona, punyetera!!
"La teva mà és de fum
i s'enteranyina amb la boira
_________metal·litzada
dels records
________que destil·len olor de petroli...
...i crema,"

L dijo...

gràcieees! :$
acabo de veure aquest comentari tot just araa! xD
m'alegroo que t'hagi agradat! aviam quan fem 1 altre poema eh? ;)