Floriràn aviat les amargues margarites
sota els llums elèctrics:
seràn brutes.
Floriràn a prop del nostre portal
i un nen les arrancarà per trepitjar-les.
El seu sòl serà el ciment fred
i la seva aigua, pluja àcida.
Les regaran també les llàgrimes de les nenes
de primària
que comentaràn amb les amigues
com van perdre la virginitat, anys enrere.
Algú els tirarà bosses
o llaunes de cervesa buides
al damunt, i taparà sa bellesa.
Els joves enyoraràn en elles un videojoc
i els vells, la jovenesa.
L'herba morta n'envejarà la frescor
i la netedat de la seva sàbia.
El tronc podrit de l'últim arbre
quedarà al seu costat,
fins que algú en faci una foguera.
Els nens de parvulari
hi rostiràn llaminadures
mentre fumen, vinclats enrere
i potser es passaran la cocaïna
oculta dins el peluix de cara riallera.
La seva conversa versarà
sobre la seva última mamada.
I jo m'ho miraré
pansida i amargada,
i em diràn "àvia".
No hay comentarios:
Publicar un comentario