Tinc una pega-dolça enganxada als llavis i no se'n vol anar. S'ha quedat anclada en el dolç record de la innocència -i li fa peresa madurar. S'ha quedat aferrada al gust dels meus besos, a la sensibilitat de la meva pell; a la dolçor amb què deixo que es fongui, negra i deliciosa, en la meva llengua. S'ha quedat somniant que tot pot restar sempre així: que els minuts poden aturar-se, i els anys morir-se de cop, que ens quedarem per sempre juntes..., que no hi haurà demà.
No hay comentarios:
Publicar un comentario