Res ni ningú van poder arreglar-la mai. Estava trencada.
El seu cor bategava glaç sanguini.
Els seus ulls escopien indiferència.
Tot li era igual, res no l'afectava.
Precisament per això era morta.
Sentia el pols empresonat al seu braç.
El càlid alè de la vida bullint dins seu.
El malèvol do de la vista li ho deixava veure tot.
Les carícies, els petons, els cossos suats; tot.
Va començar a odiar l'amor quan li deien que per això la posseïen.
Vomitava trossos de fastigueig pertot arreu.
Les nits se li presentaven llargues i massa crues.
Res la retenia, res excepte amenaçes.
Sentia les cordes agafant-la pels canells. La seva condemna.
I llavors aquell dolor, entrant entre les cames.
Veia passar-ho tot lligada al llit amb les cames obertes.
Pel carrer l'haguessin mirat amb menyspreu, i tot per ser una esclava.
De totes maneres la gent no li importava.
Els homes la posseïen i n'ignoraven les llàgrimes.
Llargues nits de violació, amb sou i basques.
...Puta...
No hay comentarios:
Publicar un comentario