Ànima bruta, fum

Potser és el teu dolor

________________el que em tenalla?

Sang, verí, bala

no són sinó subtils laments

mentides envernissades

de color de nit.

I s'apaguen lluny tes espelmes

________________la flama blanca s'ha esfumat

encara resta el fum

fent giragonses

però el foc ja s'ha ajaçat.

Sento la teva veu ronca

-sona com si l'haguessin rascat-

potser tu també tens l'ànima bruta

i fum i ets opac.

Qui abraçarà el teu cos

en el dol de la lluna?

Qui sucumbirà al teu encís

de gust amarg de llimona?

Qui t'ensenyarà els estels,

cridaners, refulgents,

-són llàgrimes d'àngel

són foc, són dolor

són passió feta flama-,

qui agafarà el teu cor

i et netejarà l'ànima?

**

I potser quedarà llavors

una petita guspira del que ets,

savi endemoniat

somiador incansable

de justícia i crueltat

________________agafades de la mà...

I potser serà ella qui

t'agafarà la mà a tu

i em sentiré tan llunyana

com el cant de la celístia;

i una part de mi somriurà,

però una altra, ai, una altra!,

________________una altra t'enyorarà...