Joc sorgit de l'avorriment - Tema 13 (cançó) - català

though I patiently waited, bedside, for the death of today

Anàlisi freudiana. Era la resposta davant de totes les reaccions excessivament sentimentals que li impregnaven el cor: per què?, per què?... Allò tallava de soca-rel tot excés de ploranera.

Però llavors..., per què no li funcionava amb aquella cançó?

Per què? Potser perquè...

I can't see your star
the mechanical lights of Lisbon frightened it away

...potser perquè li colpia l'ànima, aquella ànima dura, freda, que tenia petites esquerdes bombollejants de càlides emocions..., tan humanes...

and I'm alone now
me and all I stood for
we're wandering now

...per exemple aquell desig tan fort de la seva companyia, de sentir la respiració lenta, pausada, al costat, aquella respiració sensual, profunda, que li emboirava els sentits, li desfermava la passió..., però no hi era...

all in parts in pieces, swim lonely
find your own way out

La porta de darrera del pub de la vida? Potser sí, però era tan trist que no volia creure que aquella fos la única solució... Només volia notar els seus llavis; no era tan dolent, potser, amb molta sort, sentir un "T'estimo" entretallat en les nits de lluna nova, on la foscor acompanyés les confidències...

I can't see your star
I can't see your star
how can the darkness feel so wrong?

Era evident que se sentia malament. Estava destrossada. Esperant incessantment aquella senyal, subtil, amagada rere un cubell d'enganys i fal·làcies, esperant, sí, com una estúpida...

and I'm alone now
me and all I stood for
we're wandering now
all in parts in pieces, swim lonely
find your own way out

...per no sentir res. Cap carícia, ni cap t'estimo, ni cap il·lusió: res, res de res, un desert de no-res, d'absència absoluta.

So far away
its growing colder without your love

Aquella frase sintetizava exactament totes les emocions primitives que es revoltaven al seu interior. I malgrat tot..., malgrat tot, una part de la seva ment freda, racional, impassiblement lògica, li deia: això és el que està bé..., estàs millor així...

why can't you feel me calling your name?
can't break the silence
its breaking me

...però el silenci i la soledat i l'abandó seguien allà dins..., tenallant-la. I què hi podia dir? Va deixar passar les precioses, íntimes notes de la cançó en soledat, en silenci, sentint com aquella part de la seva ànima que no havia aconseguit endurir se li trencava bocí a bocí, quedant-se reduïda a pols.