Estic fins al coll amb els deures i no puc concentrar-me. He d'escriure una redacció de Madame Bovary per demà i ni tan sols me l'he llegit. Afortunadament és una cosa que puc fer, perquè es tracta d'una anàlisi de la tècnica narrativa. De totes maneres, i més que res a causa del dolor que vaig sentint aquests dies, no crec que pugui recuperar el ritme de classe fins les vacances de Nadal. Primer trimestre 1, Laia 0.
Em sento engabiada en el meu cos. Constantment sentint aquest dolor. Sé que és força fluix si es compara amb altres sofrençes, però no aconsegueixo que se'm passi la ràbia. Em rosega per dins. I tampoc me'n puc queixar, és millor la ràbia que el desconsol de saber-se fràgil que he anat sentint aquests últims dies. És clar que el desconsol no és només per això. No sé què em passa. No sé si és per la por de perdre el curs, si és que em torno a obrir després de tant temps de reclusió en mi mateixa, o és que m'estic il·lusionant amb algú que (per variar) no em convé massa. De totes maneres penso ser més forta que els meus temors. No em deixaré vèncer. I menys per mi mateixa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario