No, i si m'ho demanes, no ets gens vell.
Tota la vida
se t'escapa
per la mirada.
Encalçes la bogeria
per trobar raons per viure.
Tu estimes la vida.
Només demano
unes manilles
-com a joguina-
Em cenyiré al teu cos
ardent
i em cremaré en el teu pit
mentre el cel ploriquegi.
I potser després de beure'm
la teva pell
demanaré el teu cor
-de postres.
2 comentarios:
Pot ser un poema molt bonic, o un acte de antropofògia molt interessant :D xDDDDDDDD
És un poema xD no tinc per costum el canibalisme... diuen que no és bo per la salut Ö!!
Publicar un comentario