Versos de mort

És quan la nit ens crida -i el son ens esquiva- que se sent cantar el rossinyol, el poeta de la natura. 

Allà, enfilada veig

una cantant orgullosa

encimbellada

al capdamunt d'un arbre.

Versos de mort cada do-re-mi.

I el silenci es trenca.

Corren rius de sang

sota les seves urpes.

Ulls de felí

i cruel somrís de persona.

Versos de mort cada do-re-mi.

Versos de mort...

i el silenci es trenca.