Temps

-I què va ser de les flors blanques que vas besar ahir? I de l'olor del llessamí? S'ha perdut tot rere un vel de fum anomenat temps, tot el que et cremava d'alegria ara et glaça, indiferent. Digues, nena, què se n'ha fet del teu osset de peluix? Tros de roba amb forma d'animal. Digues, digues què se n'ha fet. Ah, l'has llençat?... És clar, ja tens quinze anys... Saps què cony has llençat? La personificació de la teva innocència, el vincle que et retornava a la infància, l'últim fil que et feia criatura, el pudor de la teva maleïda castedat... Què se n'ha fet, de tot això?... Ho saps?... Ja t'ho dic jo: ho has llençat... I per què?... Ho saps?... Perquè el temps passa i destrossa tot el que tenies de sagrat! I no parlo del cos jove o de la teva virginitat; parlo de la ment corrompuda i les ganes de madurar; parlo de la tristesa i del dolor que et trencaràn, parlo de que quan s'és nena no saps què vol dir ser gran...