Oblida'm

Em vaig deixar enganyar.

Em vaig deixar enganyar pels teus ulls, brillants enmig de tenebres, pels teus braços, que em van rodejar.

Em vaig deixar protegir pels teus besos quan més ho necessitava, ho vaig agafar tot, et vaig mutilar.

Vaig respirar a través dels teus llavis, vaig viure darrera els teus sospirs. Vaig mirar el món a través dels teus ulls, i gairebé em va agradar!

Em vaig deixar enganyar per mi mateixa, no creguis. Però era un engany.

Vaig aprofitar-me de tu i et vaig arrancar l'amor bocí a bocí, per guardar-me'l i guarir-me l'ànima. Vaig arrapar-me a la teva alegria i la vaig fer meva, te la vaig esclavitzar. Vaig condemnar-te a una visió de mi mateixa feliç, i fragmentada. Vas entrellucar el meu autèntic jo, però ocultaves la mirada rere una bena.

No podies acceptar-ho, veritat?

No, no t'he estimat. I si m'ho demanaves abans et contestava el mateix. No, perquè el cor encara em fa mal. Sobredosis d'amor, ho entens? Ara necessito estar tranquil·la, i sola, i en pau.

O almenys, sola amb qui jo vulgui.

Necessito allunyar-me de les necessitats. Si depenc de tu per somriure, em puc tornar addicta. I no, no és bo, he d'aprendre a ser feliç per mi mateixa.

Perdona, però de moment estarem allunyats.

Ho sento, perquè et vaig robar.

Les alegries, els anhels, els temors; te'ls vaig xuclar.

Perdona'm, és el meu únic prec.

No m'odiïs, almenys no si això no et fa content.

Oblida'm: el meu únic consell.

No sóc bona.

No sóc bona per tu, i tampoc per ningú.

I no vinguis proclamant que això són mentides i que no ho puc saber, pensa que tu no has vist el meu interior i jo..., sí. I també et conec, petit, i no sóc bona per algú com tu: massa rara, massa lliure, massa estranya; massa tendra i fosca alhora, massa passional i freda, massa allunyada, massa meva.

No, no em tindràs. I per això, per això, oblida'm.