Submergida en el silenci de la nit
sento el somiqueig dels estels
que xiuxiuegen amb boques de plasma
els anhels de la llum.
Submergida en el silenci de la nit
sento els murmuris de la lluna
que en la seva resplendor de plata
parla de solitud.
Submergida en el silenci de la nit
sento la tristesa de la fosca
que amb una gola de tenebres
crida de dolorper les ferides lluminoses
que la perforen.
Submergida en el silenci de la nit
sento cada paraula muda, carent de sentit
que la natura sense parlar diu
i m'aturo a suspirar
per mil dolors i queixes
que floten i se'n van.
No hay comentarios:
Publicar un comentario