Welcome to my life...

Do you ever feel like breaking down?

Va tancar els ulls, escoltant la música, que omplia l'habitació com una onada de fúria violenta. Els plaers violents..., els més addictius.

Do you ever feel out of place?

Tot era fosc, i si palpava, només hi havia buidor. El llit, la tauleta, el despertador que li van regalar quan era menuda i que odiava amb tot el seu cor. I al carrer igual: cases, llargues carreteres mal asfaltades i grises, trencades, trossejades pel pas inclement del temps.

Like somehow you just don't belong
And no one understands you

Cares llunyanes que no li deien res, murmuris com ara "Mira com va vestida" o "És ben estranya". Caminar sola sota el sol roent, estar rodejada per les amigues..., i sentir-se sola. Sentir parlar de banalitats que li relliscaven per la pell, obrir la boca i no expressar-se. Parlar amb mots silenciosos, buits, exents de valor.

Do you ever wanna runaway?

Córrer, sí, allunyar-se. Perdre's entre el vent, entre mil persones indiferents, entre mil rostres idèntics, perdre's, perdre's, i no tornar mai...

Do you lock yourself in your room?
With the radio on turned up so loud
That no one hears you screaming

Cantava a crits, sense preocupar-se perquè la veu no sonés bé, sense preocupar-se de galls o de si la renyaven. Cantava plorant, cantava amb el cor, per cremar tota la ràbia i tota la solitud que coïa. Cantava per fugir una mica de tota la immundícia que la feia sentir-se estranya, de tanta hipocresia, de tanta passió juvenil que no sabia d'on li venia.

No, you don't know what it's like
When nothing feels all right

Tot, tot li perforava el cor. Sentiments trencats com qui estripa un full de paper, i un dolor angoixant que la tenallava. Saber que no l'entendrien, que només era ella dintre d'aquelles quatre parets, i quan sortís...

You don't know what it's like
To be like me

...posar-se altre cop la careta i fingir estar bé.

To be hurt
To feel lost
To be left out in the dark

Cantava a crits, deixant-se endur per les llàgrimes. Perduda, sí, o potser pitjor i tot: abandonada... No sabia com se sentia, només sabia que no volia estar així de sola, volia una abraçada, un trist consol, un somriure, un "tot va bé, petita", però ja no era una nena, i no li servia...

To be kicked when you're down
To feel like you've been pushed around

...i a més, potser ni tan sols els seus pares l'entendrien.

To be on the edge of breaking down
And no one's there to save you

No hi havia ningú que l'abracés per les nits i li digués cap "t'estimo"; estava sola, sola. Ningú li diria que era la seva vida, i ella tampoc no estimava ningú: se sentia tan buida. Sola, sola en si mateixa, sola en la seva solitud, sola en el seu dolor, com si fos una màrtir que no hagués pogut triar el seu patiment.

No you don't know what it's like
Welcome to my life