Un únic "Déu"

Mireu la foto, i mireu-la atentament. Molta gent pensaria que la fico per riure una estona -i sí, és cert, quan la miro no puc evitar fer una bona riallada- però en el fons, penso, es pot trobar perfectament un altre sentit a aquesta imatge.

Ara rumieu una estona: què s'hi veu?

Uns eclesiàstics -magníficament ataviats, deixeu-me que ho digui- seguits d'un personatge de la mítica saga Star Wars, en Darth Wader.

I això podria ser una perfecta conya en el sentit de que sí, guai, és cert!, s'assembla molt els vestits i si no el mires atentament, el confons amb un altre eclesiàstic.

Però jo hi trobo un altre simbolisme en el fet que un actor hollywoodiense -o un individu que va disfressat d'un personatge representat per un actor hollywoodiense, més ben dit- segueixi una colla d'eclesiàstics en el que, sembla ser, és una futura reunió.

I ara, deixeu-me dir-vos sense embuts què en penso, malgrat que em considerareu una cínica: penso que en aquesta foto, només hi surten actors.

Podeu dir-me tants cops com vulgueu que hi ha gent que realment hi creu, en aquestes coses: i si sóc sincera, no us ho negaré. Però seguint amb aquesta meva filosofia de parlar amb sinceritat, també diré que no crec que cap d'aquests alts càrrecs que regulen el mateix tipus de censura de sempre -la de: no feu això o anireu a l'infern, i les seves prohibicions per tal d'assolir el cel, cosa que no deixa de semblar-me una absoluta beneiteria-, que gaudeixen d'uns luxes inassolibles per la majoria de mortals -uns luxes que, diuen, són pecat-, que s'engreixen mentre haurien de donar la meitat dels seus àpats als pobres -això diuen els preceptes de Déu!- i que, en fi, viuen la bona vida, sí, la terrenal, passant-se un parell d'hores a missa i la resta del dia rascant-se la panxa, en fi, també crec que són ateus.

No tinc res en conta dels ateus -suposo que ja ha quedat clar que jo en sóc una-, i no m'importaria gens ni mica que ho fossin -en el cas que fessin algun treball útil en comptes d'explotar les creences i il·lusions de la gent, i controlar-los la vida. Però resulta que han decidit vestir els hàbits i ficar-se dintre de certa política -si més no, la política eclesiàstica, tot i que no crec que es fiquin NOMÉS en aquesta política-, viure d'hipocresia, anar en contra del progrés, de la ciència, de la salut -i si no, mireu com prohibeixen l'ús de preservatius!- i de la llibertat. Perquè no, no crec que deixin a ningú que sigui lliure.

Cada cop que veig els anuncis de la televisió, on fan propaganda de l'Església, no només em demano com tenen la poca vergonya de gastar-se tantíssims diners fent propaganda en comptes d'ajudar als pobres als quals -molt oportunament- compadeixen, sinó que també em pregunto com és que la gent no s'adona de la seva màscara.

Els sants preceptes són una màscara. Les seves festes religioses, són una màscara. Els seus luxosos hàbits, també. Tot en ells és una màscara, rere la qual s'amaguen per tal de fer el que realment volen: viure bé a costa dels altres!

No hem canviat tant des del feudalisme medieval, en el qual podien ser els reis dels territoris i cobraven delmes per enriquir-se mentre la població se sumia en la misèria més absoluta. Potser ara la gent no es mor de gana per poder-los pagar i no ens hem d'apuntar a les creuades, però de tota manera segueixen robant -i sí, dic robant- un fotimer de diners amb les seves mentides "divines", que gasten en tot de joguines inútils en comptes de destinar-les on, prediquen, s'haurien de destinar: a l'ajut.

Per no parlar ja de les sonades -i poc castigades- violacions a novicis, que l'Església s'encarrega d'encobrir tant com pot per evitar quedar perjudicada als ulls dels cristians que encara "marquen la creu a favor de l'Església" -com diu l'anunci-.

I per acabar amb aquest reguitzell de sinceríssimes protestes, conclouré dient que el millor seria, potser no cremar com van fer els republicans, però potser sí tancar totes les esglésies i donar-los un ús millor -per exemple, que siguin vivendes per la gent que no té casa!-, perquè, amb la creació d'una mentida anomenada religió -la qual no és gratis, no ens enganyem!- ens trobem persones -si se'ls vol anomenar així- disposades a donar sermons i valors surrealistes a altres individus, a dir-los que alavin a un únic "Déu" -per tal de viure ells com déus.