L'altre dia, tot treient el gos, vaig veure un grupet del poble que s'havia reunit per xerrar una estona i passar-ho bé.
Aquests joves -i alguns els conec més o menys- són teòricament comunistes o anarquistes; en tot cas, segons les seves paraules, detractors afèrrims del capitalisme. Abans que res, deixeu-me dir que no és que sigui contrària a aquests ideals, ans el contrari: doncs que em considero seguidora del model utòpic marxista, tot i que sóc contrària al comunsime de Stanlin i d'altres.
El que em va impactar més d'aquests joves, doncs, no és pas que es considerin enemics del capitalisme, sinó el que va passar després. Resulta que vaig arribar quan ja s'acomiadaven, i vaig veure com pujaven als seus cotxes i se n'anaven.
Els seus cotxes, això ha de constar, ben nous i relluents, alguns bastant cars i tot.
Sort en tenim d'aquests anticapitalistes tan afèrrims! Sort en tenim d'aquests joves que són la revolució i que enfonsaràn el capitalisme!
Com molt bé em va dir un amic quan estàvem xerrant de la crisi econòmica que estem patint actualment, "si esperes que els teus amiguets comunistes t'ajudin l'has ben cagat, perquè a aquests els dónen un 4x4 i s'obliden de tots els seus ideals".
I té tota la raó, és clar.
Sóc perfectament conscient que d'aquesta crisi no en sortirem pas gràcies a una renovació completa del sistema socioeconòmic imperant, i que encara menys es tendirà cap al comunisme -que, encara que ben mort, crec que segueix espantant una mica als nostres amics americans-.
Això ho han demostrat els líders polítics en imitar el "new deal" d'en Roosvelt, que sí, ho accepto, segurament ens salvarà d'aquesta crisi. Però, i de les demés?
Sembla que ningú s'adona del que ha passat: no només hi ha hagut una sola crisi, sinó que n'hi seguirà havent. Cada x temps, el cicle de l'oferta i la demanda no es correspondrà, segurament per culpa d'una altra inflació deguda a l'especulació -i en podem donar les gràcies a la borsa, que són els especuladors més descarats que existeixen- i, oh!, tornarem a trobar-nos amb problemes, i potser, ben bé al final, ni tan sols trobarem què menjar.
Però no patim, que els anticapitalistes sempre seràn allà, criticant el règim..., fins que se'ls regali un 4x4.
Això és lleialtat!
2 comentarios:
clar que sí! ò.ó Visca els comunistes rics i els pihis! (hippies pijos, que també em fan molta ràbia :@).
No et deixo un comentari molt lluït, perquè:
1. som les 0:38 i demà m'aixeco aviadet (paraula inventada D:)
2. Jo en temes econòmics... e_e Tot i així em sé adonar de lo bé que va aquest país i el món en general durant la crisi... xDDD
M'agrada el teu disseny de blog ;O; jo també en vull un així de currat ;_______;
Per ceeeert, merci per a corretgir-me el fail de l'entrada, ara ja està arreglat :D
I responent les teves preguntes...
1. La guerra serà entre EEUU i Rússia pq ho dic jo ò_ó I pq en un futur Rússia ens envairà a tots mentre Japó s'ho mira menjant klispetas (crispetes japoneses).
(Per cert, com has sabut que l'història estava ambientada a EEUU? XDDDDDDDD)
2. En alguns estats americans, fa ben poc temps el suïcidi era una pena que portava a la comdemna de mort .________. xDDDDDDDDDDDD Cool, eh? XDDDDDDDDD
ara que dius això dels hippis pijos, recordo que em vaig partir el cul en veure dues ties que anaven completament vestides de hippies al bershka...xD eren simpàtiques això sí, i aprofitant que hi havia una cua que ni Port Aventura, vam fer petar una mica la xerrada^^
bé jo en temes econòmics tampoc és que sigui cap experta, només que m'informo una mica per aquí i una mica per allà...
jajaja doncs... era molt fàcil... país on es parli anglès -pels cognoms- on hi hagi una merda de col·legis, els nens siguin uns frikis que es passen l'estona sense fotre brot, agredeixin a un company perquè una noieta rossa s'hi fixi... i que a més l'Al es pensi que Rússia els ataca... que el suïcidi sigui un delicte... només pot ser Amèrica!! xD
so cool yeah;)
Publicar un comentario