Filosofia de Nietzsche

Últimament he estat llegint el famós Nietzsche, i si bé té unes quantes teories força interessants -com per exemple, la necessitat de tornar-nos durs, acceptar la solitud, etc etc- hi ha uns quants punts en els quals no estem d'acord. Ja sé que no sóc cap intel·lectual i a més a més molta gent argüirà que, com que està mort, té ell la raó -sempre he pensat que els grans genis són el doble de genis per la societat quan poden llegir les seves opinions gratis. De tota manera, em crec en el dret de dir-hi la meva, així que, digui el que digui tothom, la diré.

Primer punt: Nietzsche té un concepte absolutament avorrible de les dones. Cito textualment: "L'home s'ha d'educar per a la guerra i la dona per a ser el repòs del guerrer: la resta és beneiteria". Així doncs, per a Nietzsche les dones érem solament un "repós", una joguina, una mena de segon plat. El que ell trobava verament preuat era solament l'home, i la dona -que ha estat marginada per totes bandes, i qui ho vulgui negar, és que no coneix gens ni mica la història!- era simplement una necessitat de l'home. Però per què? M'atreveixo a especular que la raó és tan senzilla com que ell era un home. I així ha estat amb molts grans homes, homes savis, importants, que han passat a la història. Però, és clar, eren homes. Ara podria començar a fer una dissertació realment perllongada sobre com, quan i per què s'ha marginat a la dona durant tota la història, però malauradament ara no tinc temps i tampoc el cap tan clar com per fer-ho. Algun dia, potser demà, ho faré. El cas és que Nietzsche considera la dona únicament com el mitjà per parir els futurs superhomes, el repós pels guerrers i la mare que educa els nens en la seva doctrina. Punt i final. I, ja se'm perdonarà -i si no, m'és ben igual!- però trobo que aquest concepte és absolutament repulsiu i indigne de qualsevol persona que es vulgui qualificar d'intel·ligent -una persona intel·ligent sabria apreciar l'evidència palpable de la intel·ligència femenina o, si molt m'apures, les raons científiques que donen la raó a la meva opinió. Prosseguint amb això, però, puc dir que exculpo lleugerament a Nietzsche per aquesta idea, ja que en aquells temps la societat també derogava la dona a segon pla i les dones es sotmetien, negant així la demostració de la seva intel·ligència.

Segon punt: la dominació per part del "superhome" i la necessitat que hi veu a un període constant de guerres. Em sembla -és únicament una opinió- que el seu estudi sobre els grecs i els romans va inspirar-li aquesta idea. En aquest aspecte, es nota clarament que és un mascle. Guerra i dominació sobre qualsevol altre. Em sembla una altra idea deplorable. Entenc la seva necessitat de no barrejar-se amb la púrria, amb la xusma com en diu ell mateix -el món n'està molt ple, encara ara. Malgrat tot, trobo que la dominació és ultrapassar-se. Aquest home va inspirar les ideologies fascistes i imperialistes posteriors -molt remarcablement la de Hitler, el gran fill de puta i assassí de jueus, rojos i liberalistes, entre d'altres-, que van veure en les seves paraules la senyal d'ocupar nous territoris i tiranitzar-los.

Estic absolutament d'acord en la necessitat de dir no, de no caure en les trampes de deixar-se arrossegar, -de crear nous valors perquè els vells estaven massa plens de teranyines i d'aranyes. Sí, amb això sí que hi estic d'acord, i molt! Però no estic d'acord en la necessitat d'imposar aquests valors per la força als demés. Amb això únicament fas que detestin els teus valors, els ridiculitzes tu mateix si necessites imposar-los forçosament, com si no creguessis que el mateix pes dels teus arguments pot convèncer a la gent. És un acte de covardia, no de força i duresa! És un acte de desconfiança envers un mateix!

Nietsche era un gran home, d'això n'estic segura; i d'algunes de les seves idees en podem extreure moltes ensenyances útils i grans. Però, deplorablement, no de totes. De totes, no!