-On ha anat Déu? -cridà-. Jo us ho diré! Nosaltres l'hem mort, vosaltres i
jo! Tots nosaltres som els seus assassins! Però, com ho
hem fet? Com hem pogut beure la mar fins al pòsit? Qui ens donà
l'esponja per esborrar tot l'horitzó? Què férem quan desenganxàrem aquesta
terra del seu sol? Cap a on es mou ara? Cap a on ens movem nosaltres? No
ens allunyem de tots els sols? No caiem constantment? No caiem enrere, cap al costat,
endavant, en totes direccions? Encara hi ha un dalt i un baix? No errem com a
través d'un no-res infinit? No ens colpeja l'espai buit amb el seu alè? No ha
començat a fer més fred? No s'apropa com més va més la nit, una nit cada cop
més intensa? No cal encendre llenternes al migdia? No sentim encara res del
soroll que fan els enterramorts que enterren Déu? No ensumem encara la
putrefacció divina? També els déus es podreixen! Déu ha mort! Déu
roman mort! I som nosaltres qui l'hem mort! Com ens consolarem nosaltres, els
assassins entre tots els assassins? Allò que el món posseïa fins ara de més
sagrat i de més poderós s'ha ensangonat sota els nostres coltells. Qui pot llevar-nos del damunt aquesta
sang? Amb quina aigua podrem purificar-nos? Quines expiacions, quines
cerimònies sagrades haurem d'inventar? No és massa gran per a nosaltres la
grandesa d'aquest acte? No hem de convertir-nos nosaltres mateixos en déus,
només per semblar-ne dignes? Mai no hi ha hagut un acte tan gran, i tot el que
continuï naixent després de nosaltres pertanyerà en virtut d'aquest acte a una
història superior a qualsevol història que ha existit fins ara!
No hay comentarios:
Publicar un comentario