T'he estimat com s'estima
una poma a mig mossegar:
deler, fruïció i un xic de ràbia
per no poder-te acabar.
Però alguna cosa em frena
i guia els meus ulls cap un altre camí:
ni millor ni pitjor, senzillament
d'un altre color.
Potser tu i jo som una mescla estranya,
una mica com oli i aigua.
Potser la follia ens arrossegava
com gotes de pluja que s'estimben en el ciment.
Ara el sol m'escalfa i noto
la dolça sensació de levitar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario