Flama

Em cou el fibló de l'artèria més petita del meu cos quan penso en tu. Em crema i em rebull l'ànima enrarida per les teves carícies verbals. Si pogués tan sols donar-te... un minut... Si pogués tan sols donar-te un dia sencer, una vida eterna lluny no la voldria: prefereixo tocar-te i sentir-te, notar-te viu i palpitant i per sempre somicant d'alegria; després de tot, allunyar el meu rostre del teu pit tan ple de vida i esguardar-te: esguard fix d'aquells que escalfen. Tenir el meu nas tan ple de l'olor de la teva pell, del teu perfum corporal, que m'embriagui i em noti volàtil i somiadora, arrossegada per la bella flaire de la teva essència, la teva ànima, l'ànima de les coses és la seva olor. I volar arrapada a les teves mans fermes i llargues, que se m'enduguin amb suavitat cap a un món de petons i gust de pell i de suor i almesc i aigua, i ara aquell regust confús de saliva que em dóna set. I notar encara els teus llavis en els meus fins i tot quan ja no hi siguin: eterna dolçor que ni la mort se'm pot endur. Oh mort, que aquest cop no aconseguiràs xuclar l'alè de la mel d'uns llavis enamorats! Rendeix-te sota els meus genolls que tremolen de vida. I tu, amant meu, vida meva, aixeca't i mira'm als ulls: nota'm com jo et noto, estima'm tant com puguis, tant com vulguis. La meva flama no s'apaga.