Twin, va per tu: COMENÇO!

Havia costat que la senyoreta K hagués accedit a veure'm, després de com la va tractar el meu germà durant el seu festeig pels carrers de Michigan. La senyoreta K era una joveneta fresca, bonica i baixa, amb els cabells tenyits de lila i uns ulls marrons entremaliats. No era natural d'Estats Units, com evidenciava la seva pell excessivament blanca, sinó de Lituània, d'on havia fugit per escapar del seu pare, un maltractador alcohòlic que havia abandonat la família nombroses vegades, i que sempre tornava; de la passiva resignació amb què s'ho agafava tot la seva mare, ja no sabia si a causa de la cocaïna o si realment era així; del seu germà, un neonazi violent, insegur i intolerant, que s'havia tornat un desconegut per ella; de la seva germana, una cleptòmana fràgil, de salut delicada, que havia decidit seguir els passos de la seva mare i casar-se amb un maltractador alcohòlic, que a més també era ludòpata; de la pobresa que reflectien les parets grises de la petita casa en la qual s'encabia la dissortada família; de la societat hipòcrita, agressiva, indiferent i viciada dels suburbis on vivien; i dels cabrons que intentaven enredar-la per viatjar en busca d'una "feina millor", i els quals sabia que es dedicaven al tràfic de blanques. Va fugir estalviant diners, venent alguns objectes dels seus pares i del seu germà d'amagades i fent alguns treballs dels quals no tenia gaire bons records. Però havia fugit; res era més important que allò.

La senyoreta K i el meu germà havien mantingut una relació turbulenta, hom potser diria que fins i tot tèrbola. Es veu que la senyoreta K no havia tingut gaire més bon gust que la seva mare i la seva germana. La meva situació familiar era tan estranya i fastigosa com la seva: el meu pare i la meva mare havien tingut el meu germà gran quan encara eren uns adolescents. El meu pare estava en una banda i el van matar poc després que jo nasqués, un any més tard. La meva mare s'havia tornat a casar quan jo comptava amb cinc anys, amb un altre home poc recomenable. Només diré que a ella la pegava i a mi em mirava massa. A vegades em tocava més del compte, sobretot quan ja vaig tenir vuit anys, però per aquell aleshores ja havia après que la llei d'or en aquella jungla era fugir. El meu germà no feia res, i aquell home va començar a menjar-li el cap amb les seves teories misògines. Encara que el va odiar i va fer que una banda el matés "accidentalment" a canvi d'alguns serveis, les idees van perviure. I pegava totes les seves nòvies, que no s'atrevien a deixar-lo fins que jo li deia quelcom negatiu d'elles i les deixava. Evidentment, jo mai vaig estar d'acord amb ell i si feia que les deixés era per salvar-les. Tanmateix, no volia denunciar-lo. Així vaig conèixer la senyoreta K. I me'n vaig enamorar.

Jo tenia vint-i-tres anys i, després de molts esforços, havia aconseguit treballar de mestra en una escola pública. Al meu germà no li va agradar massa la idea: vam discutir i em va pegar. Mai fins aleshores m'havia pegat; sempre havia estat dolç i comprensiu amb mi. Va ser llavors que vaig començar a tenir-li ràbia. No vaig denunciar-lo, però tampoc em vaig acovardir. No vaig deixar la feina. Les discussions eren recurrents i les pallisses també. La mare estava espantada; em defensava i després m'aconsellava que deixés la feina. Però jo no volia. Mentrestant, vaig conèixer la senyoreta K i vaig començar a enamorar-me'n. En una altra situació, m'hagués sentit incòmoda, no només pel descobriment de la meva sexualitat sinó també pel fet d'enamorar-me de la xicota del meu germà. Però llavors, no. La mirava d'esquitllentes, adolorida i esperançada, quan la veia sortir de la cambra del meu germà pel matí (no vull explicar l'intens sofriment que niuava en el meu pit quan els sentia fer l'amor a través de les fines parets de la casa). L'amor va començar amb l'amistat, i com més amigues érem, més em costava treure-li els ulls de sobre. Un dia em va atrapar mentre m'havia extasiat mirant el seu cos, embolicat per una tovallola tot sortint de la dutxa. I em va semblar que li agradava. Vaig veure-ho en els seus ulls.

Els problemes entre la senyoreta K i el meu germà van començar aleshores. Ella ja no volia fer l'amor amb ell, els petons els hi feia d'una manera automàtica i freda. El temps que passàvem juntes es va incrementar. No parlàvem gaire sovint de la relació entre el meu germà i ella, tot i que jo tenia ganes de suplicar-li que se n'allunyés. No tenia valor. Sabia que si l'hi deia, ja no tindria cap excusa per veure-la. 

El meu germà no era el paio més suspicaç que he conegut, però va acabar adonant-se que alguna cosa no rutllava, i va decidir sospitar que tenia una aventura. Va acusar-la i va pegar-la. Després va optar per obsessionar-se, seguir-la, vigilar-la. Demanar-li on havia estat i comprovar que responia fidel a la veritat. No podia entendre com ho suportava, ella. Vaig intentar que ell la deixés, però ja no em feia cas a causa de les nostres disputes. Sabia que això no podia acabar bé, de cap de les maneres. Sabia que el més probable era que tot acabés en tragèdia. 

Què vaig fer? Vaig anar a la policia i vaig xerrar tots els draps bruts del meu germà: que venia droga, que estava involucrat en l'assassinat de nois de la banda rival, que m'havia maltractat. Tot allò que sabia de dolent sobre ell. I, gràcies a les proves que vaig donar, vaig aconseguir inculpar-lo. No vaig voler que es revelés la meva identitat per temor a les represàlies. Quan el meu germà va saber-ho, però, va pensar que era cosa de la senyoreta K. Tot encaixava: el seu comportament gèlid era el propi d'una traïdora. I li va donar tal pallissa, que si no arribo a casa i l'aturo dient-li la veritat, la mata.

El meu germà estava a la presó i havia fugit de la banda amb la qual havia col·laborat el meu germà fent algunes altres col·laboracions per compensar-ho. Em sembla que no em van pelar perquè coneixia la majoria i els havia arribat a caure bé. Havien passat sis mesos des que no veia la senyoreta K, i l'enyorava. 

I allò em va portar a trucar a la porta de casa seva.