Croissant

- Crec que mai tindré una d'aquelles vides senzilles, saps? Una vida tranquil·la d'aquelles en què és normal passejar entre els carrers emboirats, la boira com si fos un tel entre l'obscuritat, desdibuixant la dura silueta dels edificis, i parar, parar davant d'un bar, perquè has sentit olor de croissant, i et ve de gust entrar i demanar cafè amb llet i per què no?, un croissant també, en un petit oblit o una petita concessió a la dieta, o potser és que no en segueixes cap. Sí, crec que aquesta vida no és per mi. No, perquè ja m'he fet amant de l'adrenalina, saps? Veig sang i lluita i poder i brutícia a tot arreu. I sobretot necessito una punxadeta de no res, una punxadeta d'emoció, aquell toc que fa interessant la vida i la fa lluir una mica, aquella aventura increïble que et fa venir ganes de viure, unes ganes boges de viure; et fa ser addicta a la vida. No, ja no sóc d'aquelles persones que passegen entre la boira i entren a un bar per menjar un croissant.

                         *